Sobre en Joan Mascaró i Fornés

Webs, treballs, entrades... sobre la biografia d'en Joan Mascaró i Fornés

mascaronians | 31 Octubre, 2014 11:31

TRAJECTÒRIA VITAL Biografia d’en Joan Mascaró i Fornés a Lletra. La literatura catalana a internet (obra d’en D. Sam Abrams): http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-mascaro/detall Breu Biografia i texts d’en Mascaró a Il•lustres de les Illes Balears (obra de n’Antoni Mas): http://www.ibalears.cat/joanmascaro/index.htm Petita biografia i texts d’en Joan Mascaró i Fornés a lavila.org (Antoni Mas, orientades sobretot als lectors de Santa Margalida) http://www.lavila.org/premasca.html Web sobre en Joan Mascaró i Fornés (obra d’en Joan Mut): http://cv.uoc.edu/~jmmut/ Wikipèdia Català: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascar%C3%B3_i_Forn%C3%A9s Castellà: http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascar%C3%B3_Forn%C3%A9s

Ressenya breu de la biografia i de l’obra d'en Joan Mascaró i Fornés

mascaronians | 31 Octubre, 2014 11:22

Bust d'en Joan Mascaró En Joan Mascaró Fornés va néixer el 1897 a Santa Margalida. La seva família emigrà a l’Alger però ell va romandre a Mallorca amb un oncle seu. Inicià els seus estudis primaris el 1904 a Ciutat on, el 1908, inicià els estudis a l'Escola Superior de Comerç, aconseguint el títol de comptador mercantil als 15 anys i el de prít als desset. Aleshores ja destacava per la seva inteligència i pel seu domini dels idiomes -només com a exemple, ja parlava perfectament l'alemany. Un dels seus condeixebles a l'Escola li donà a conèixer una traducció, sembla que molt deficient, del Bhagavad Gita. La seva lectura l'impressionà tan profundament que el decidí a estudiar la llengua original -el sànscrit- per tal de poder llegir l'obra directament. Aquí comença, doncs, el seu interès per les cultures i les formes de coneixement que des d'Europa solien anomenar orientals. El seu coneixement de les llengües europees li aprofità per exercir d'intèrpret de l'alemany (1915), de secretari del consolat britànic a Mallorca (1916-20) i de professor d'anglès a l'Escola de Comerç (1919-21). El 1924 , el financer de Santa Margalida Joan March Ordinas li proposà d'acompanyar el seu fill -Joan March Servera- a estudiar a l'estranger. Després de diferents viatges per aqueix motiu per tota Europa, en Mascaró proposà a en Joan March Ordinas que tant el seu fill com ell iniciassin els seus estudis a Cambridge. Acceptada la proposta per en Joan March Ordinas, ambdós es matricularen a l'esmentada Universitat. En aqueixa Universitat en Joan Mascaró inicià els seus estudis d'anglès i de llengües orientals (sànscrit i pali), dels quals obtingué la llicenciatura (bachelor of arts) el 1929. Un any abans, la Universitat li havia concedit el premi extraodinari de sànscrit. El 1930 fou nomenat vicedirector i director d'estudis d'anglès al col•legi Parameshvara de Jaffna (Skri Lanka), càrrec que exercí fins al 1932, any en què fou nomenat professor de llengua i literatura angleses a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any següent la Universitat de Cambridge li concedí el títol de doctor (master of Arts). Mentre es dedicava a la docència en la Universitat Autònoma de Barcelona traduí (1935), directament del sànscrit al català, el càntic Xiè del Bhagavad-Gita, imprès a Barcelona i reproduït per la revista La Nostra Terra. El 1936, quan esclatà la guerra civil, s'oferí a reclutar-se a l'exèrcit republicà. Atès que la seva oferta no fou acceptada -les autoritats no consideraren convenient que un intel•lectual de la seva vàlua lluitàs al front- s'exilà voluntàriament a Anglaterra, instal•lant-se a Cambridge, on continuà la seva tasca de traducció dels llibres sagrats d'Orient, a partir d'aleshores a l'anglès. El 1938 es publicà la seva traducció dels Upanishads, elogiada per en Jorge Guillén i pel premi Nobel Rabindranth Tagore. Tot i dur a terme la seva tasca literària i filològica en anglès, en Mascaró no es desvinculà del nostre país ni de la nostra cultura. Mostra d'això és que el 1949 llegí un recital de poesies de Mallorca des de la BBC de Londres. El 1951 va contreure matrimoni amb na Kathleen Elliïs, del qual varen néixer els seus dos fills bessons, en Martí i na Maria Coloma. El 1954 llegeix "A star from the east" ('Una estrella de l'orient'), una apreciació personal del Bhagavad-Gita, convidat per la reina Juliana d'Holanda, parlament que posteriorment fou imprès a Cambridge. En aqueixa època comencen a fruitar el seus llargs de feina: el 1955 seleccionà i prologà en anglès Poemes de Keats (Editorial Moll); el 1958 publicà Lamps of fire ('Llànties de foc'), selecció dels pensaments espirituals de totes les religions del món (Editorial Moll). El 1962 publicà la seva traducció del Bhagavad-Gita, un gran èxit editorial que li permet consolidar la seva vinculació amb la Facultat d'Anglès del Cambridge, la qual, el 1965, el convidà a impartir un curs per a professors amb el títol "Valors literaris i espirituals de la Bíblia anglesa del 1611". Aleshores ja és una personatge conegut pel públic, habitual dels mitjans de comunicació. És al 1967, precisament a una entrevista a la televisió, quan conegué els Beatles, els quals, induïts i influenciats per en Mascaró -sobretot en George Harrison- amararan les seves cançons i les seves lletres de resonàncies de la mística oriental. Menstrestant, en Mascaró continuava la seva tasca, amb la publicació (1965) de Upanishads, traducció del sàncrit a l'anglès, juntament amb una introducció, i el 1973 de la traducció del pali a l'anglès del Dhammapada, també acompanyada d'una introducció. En Joan Mascaró, ja consolidada la seva trajectòria, pretenia retornar a Mallorca, establint-se a Santa Margalida, al lloc natal de s'hort d'en Degollat, i dedicar-se a la producció literària en llengua catalana. Dissortadament, circumstàncies familiars no li ho permeteren. Sens dubte, una gran pèrdua per al nostre país i per a tota la literatura catalana. És a darreries de la dècada dels setanta quan comença a ser una personalitat reconeguda a l'Estat espanyol i també a Mallorca: l'abril del 1979 participa a un programa de La Clave sobre les religions i, el mes següent, imparteix a Mallorca una conferència sobre els "Valors espirituals d'orient". És l'hora, també, dels reconeixements. El 1983, la Universitat de les Illes Balears, en reconeixement dels seus mèrits i de la seva trajectòria, el nomenà doctor honoris causa, però la investidura no es pogué dur a terme per mor del delicat estat de salut d'en Mascaró. El dia de Santa Margalida de 1985 l'Ajuntament de Santa Margalida el nomenà fill il•lustre i donà el seu nom a la Biblioteca Municipal i a una avinguda de Can Picafort. Amb motiu d'aqueix nomenament en Joan Maimó i Vadell, amic íntim d'en Mascaró, en publicà una breu biografia. El 1987 en Joan Mascaró i Fornes morí a la seva residència de Comberton (Cambridge). Tal com era el seu desig, fou enterrat a Santa Margalida amb una inscripció, escrita en català i en anglès, en què es llegeix: "Venim de Déu, vivim en Déu, anam a Déu. We come from God, we live in God, we come from God". El 1990 en Joan Maimó i Vadell publicà la biografia Joan Mascaró i Fornés. Els múltiples espais de la Saviesa. El 1993 l'editorial El Tall publicà Cartes d'un mestre a un amic, recull de les cartes remeses per en Joan Mascaró al margalidà Joan Francesc March. El mateix any l'Editorial Moll publicà Creació de la fe, traduïda al català per n'Elisabet Abeyà i amb una introducció del seu deixeble William Raddicce. Es tracta d'una selecció de les notes manuscrites que deixà en Joan Mascaró, que les havia anat recollint amb la intenció d'enllestir un llibre que resumís la seva visió espiritual. Se'n feren dues edicions: una bilingüe català-anglès i una altra només en la nostra llengua. El 1994 la Fundació Carles Pi i Sunyer publicà a Barcelona l'epistolari entre Carles Pi i Sunyer i en Joan Mascaró, a cura d'en Francesc Vilanova. El 1996 es publicà el segon volum de Lectures mallorquines, d'en Joan Francesc March, amb una introducció d'en Mascaró. El 1997, la Universitat de les Illes Balears l'investí, a títol pòstum, doctor honoris causa a l'església parroquial de Santa Margalida. Amb aqueixa avinentesa la Universitat públicà dos volums dedicats a en Mascaró: Joan Mascaró Fornés (1897-1997), recull de texts d'en Joan Mascaró, seguit d'articles sobre la seva obra o persona o que hi estaven dedicats; i La idea d'educació en l'obra d'en Joan Mascaró i Fornés, obra de na Margalida Munar i Munar. Amb aqueix mateix motiu l'Ajuntament de Santa Margalida patrocinà un número extraodinari de Sa revista de Santa Margalida dedicat a en Joan Mascaró i Fornés. El 1998 l'Editorial Moll publicà en dos volums Correspondència d'en Joan Mascaró (1930-1986), recull de l'epistolari d'en Joan Mascaró amb destacades figures de l'àmbit cultural i públic mallorquí, català en general, i espanyol, duit a terme per en Gregori Mir i precedit d'un acurat estudi introductori d'aqueix autor. El 2001, les editorials Moll i Proa publiquen Diàlegs amb l’Índia, recull de les introduccions i pròlegs de les traduccions d'en Joan Mascaró. El 2005 en Joan Miquel Mut Garcia llegeix a la Universitat de les Illes Balears la tesi doctoral El ioga de Joan Mascaró i Fornés. El mateix juntament de Santa Margalida publica Joan Mascaró, la Vila i els margalidans, recull de la correspondència d'en Joan Mascaró amb gent de Santa Margalida, a cura d'en Joan Francesc March. El 2011 es presenta el documental Llànties de foc, obra de Quindrop, dedicat a donar a conèixer la figura d'en Joan Mascaró i Fornés. Font: http://www.lavila.org/mascaro/mascbio.html (text de n'Antoni Mas, actualitzat pel mateix autor)

Sobre el blog

mascaronians | 31 Octubre, 2014 11:07

Aquest blog té com a finalitat donar a conèixer informació (texts, webs, enllaços a videos, notícies...) sobre en Joan Mascaró i Fornés o que són obra seva. Joan Mascaró i Fornés

Enhorabona!

mascaronians | 31 Octubre, 2014 11:00

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb